dilluns, 31 de gener del 2011

100 kilometres amb motos per Laos

Pakse una petita població sense un encant particular però que rep una important quantitat de turistes, la única explicació que hi trobo, es que es el punt mes idoni per creuar la frontera entre els dos països ja sigui en una direcció o altre. Aixi que desprès de el cansat dia de motxilles amunt i avall, la petita envergadura de la ciutat va fer que en les poques hores de sol i unes altres de nit veiéssim els carres principals de la població Laosiana. 

diumenge, 30 de gener del 2011

Dia de trasllado a Laos

Dons si el dia 28 de gener creuàvem la frontera per Chong mek, part tailandesa, i abandonàvem el país per la falta de visat. Desprès de enyorar el wifi de la habitació i acomiadar-nos de ell vam agafar les maletes i un tuk tuk ens va dur a l'estació de bus de Ubon Ratchatani.

dissabte, 29 de gener del 2011

Ja estem a Laos

El dia 28 de gener de bon mati creuabem la frontera despedint-nos de tailandia amb 2 nois catalans mes que varem trobar a l'estació de Ubon ratchatani. Ara estem en un altre pais on el internet escasseja i les poques conexions son deplorables aixi que ni fotos i llarg escrit ni res. En quant trobem un bon lloc on poder fer el blog hi tornarem, en quant trobi una font de internet penjare tots els escrits de els dies que aguem estat de ruta i totes les anecdotes que agin passat, i es que el wifi no surt dels arbres, i axi com a les ciutats es poden trobar varies xarxes de conexió a els petits pobles es molt mes dificil i ja no parlem de penjar fotografies.

Espero que aixo no faigi baixar la poca audiencia del blog i que aviat pogueu llegir tota la informació que anirem actualitzant, pero es molt dificil fer una entrada i la majoria de vegades no tinc una conexió decent. Les entrades llargues que avegades podeu veure i llegir en 10 minut tot remirant les foto son fruit de una sessió de 2 o 3 hores. Be aviat tindreu noticies.

dijous, 27 de gener del 2011

Molt aprop de la frontera Laosiana

Isan la província més verge de Tailàndia situada en el nord-est del país tocant amb les fronteres de Cambodja i Laos. Una part no massa visitada per la majoria dels falangs, amb una llengua diferent a els de la capital, i on et sembla haver entrat en una zona que no ha variat en molts anys. Les vides tranquil·les de la gent consisteixen en treballar menjar i dormir sense bars, n'hi tampoc molts centres comercials que quedin oberts, aixo si els 7 elevens es troben per tot arreu.

Bangkok ja la tornàvem a tenir avorrida, així que desprès de veure els mercats dels que varem parlar anteriorment, gaudir de un dia tranquil i repensar-nos si marxar o no, vam acabar fent les maletes i cap a una altra banda. Ell lloc escollit, no se si amb molt de encert o no, va ser Ubon Ratchathani, una població de 155.300 habitants que conserva les característiques de una petita població, on el mes animat que es pot trobar per la nit es un petit restaurant on la gent gaudeix menjant i bevent el tradicional wisky amb soda, on desprès de unes quantes copes discuteixen sobre les coses del poble amb la cara vermella tips i entre riures que calmen el to de al conversa.

dimecres, 26 de gener del 2011

Fotos del wat Pho i wat Phra Kaew

Be com que en el blog del dia 24 no hi cabien totes les fotos, aquí teniu les que varem fer de la visita als 2 temples de Bangkok. Ciutat que ahir varem abandonar amb un viatge de 12 hores de bus a la ciutat de ubon Ratchatani.

dilluns, 24 de gener del 2011

Recorrem la ciutat de cap a peus

El títol no podria descriure millor la nostra estada a la capital, mentre esperem un dia mes per començar a enfila camí a Laos la nostra pròxima destinació i la sortida obligada del país. I es que el visat de 6 mesos que a principi veiem llarg ja ha finalitzat i en força a marxar del país creuant una duana ja sigui per terra, mar o aire. Aixi que sense decidir encara si farem alguna para mes dintre Tailàndia o no demà buscarem un bus que ens apropi a la frontera de Laos, o a algun lloc mes a prop d'ella.

dimecres, 19 de gener del 2011

Anuncis de la televisió tailandesa

Be com que cada dia no tinc una aventura que explicar, avui os deixo uns anuncis publicitaris per apropar-vos una mica més a el país on estic passant el gener del 2011. El primer, a pesar de la marca que l'ha encarregat, es bastant bo. El segon el donen cada dia en el cinema abans de començar la pel·lícula i del himne reial que posa de peu a tota la sala. Aquí en teniu mes per que pode-ho veure'ls.

dilluns, 17 de gener del 2011

Encantat de coneixents Trat, però no crec que ens tornem a veure

Si senyors ho heu encertat, he marxat de la ciutat de Trat, cap a koh chang un altre cop? dons no, però no és una mala idea. Torno a Bangkok, o "Krung Thep" que és com l'anomenen els seus ciutadans, encara que el seu nom oficial realment és:                         Krungthepmahanakhon Amonrattanakosin Mahintharayutthaya Mahadilokphop Noppharatratchathaniburirom Udomratchaniwetmahasathan Amonphimanawatansathit Sakkathattiyawitsanukamprasit                                                       Que significa: Ciutat del àngels, la gran ciutat de la joia eterna impenetrable del deu Indra, la magnifica capital del mon dotada de 9 gemes precioses, la ciutat feliç, que abunda en un colossal palau reial, amb aspecte del domicili diví on regnen els deus reencarnats, una ciutat brindada per Indra i construïda per Vishnukam.

divendres, 14 de gener del 2011

Volta per la ciutat de Trat

Heu llegit la descripció de la ciutat de Trat que surt a la lonely planet? Crea una il·lusió sobre la ciutat que desprès et decepciones quan la visites de veritat. No es que sigui lletja, però en dos dies esta vista, aixi que per evitar-vos el viatge en bus aquí us deixo les fotografies. Una de les coses mes animades que trobareu es el mercat diürn que es va recollint a mesura que es comença a muntar el nocturn. Un  mercar que dona vida a la plaça envoltada de carrerons deserts, lloc de reunió de tots els habitants per compartir un àpat abans de anar a dormir. 

dimarts, 11 de gener del 2011

Descobrint Trat, la ciutat apartada del turisme

Potser totalment apartada del turisme no, ja que la estació de bus es un important punt de connexió a altres destinacions. Peró la majoria dels falangs que passen per la zona, veuen poc més que la terminal de bus, ja esperin per arribar a koh chang o surtin de la illa per dirigir-se a Cambodja, o com a molt passen la nit a la ciutat.
Deixo Koh Chang, pensant que no serà la ultima vegada que trepitjo la illa. Mentre espero en el ferri (70 bats nomes anada 1,75€)que surti del port, mig adormit i amb la mirada perduda entre les cadenes rovellades que el mantenen ancorat a la illa, recordo tots els moments que hi he passat, des de la primera vegada fins a la ultima, paladejant els bons moments que no han sigut pocs. Peró es hora de abandonar la illa, és un tros de paradís però tinc ganes de tornar a l'altre Tailàndia, on veus la gent fent vida dia a dia, on et barreges entre els locals sense immutar-te i ells et miren sorpresos amb un mig somriure de amabilitat.

dissabte, 8 de gener del 2011

Estiu 2009, primer contacte amb terres asiàtiques - Part 1 -

El primer cop que varem volar a Bangkok (estiu  del 2009), va sortir de una idea meva tot tornat de esquiar dels pirineus asseguts dins del nou cotxe d'en Pau. Ell per que no hem adormis degut al cansament va iniciar conversació parlant dels viatges de estiu que havíem fet els 2 últims anys, recordant els bons moments, i pensant en les pròximes de fer alguna cosa diferent, algun viatge lluny de casa. Un lloc lluny  que fos accessible econòmicament, es a dir amb un baix nivell de vida, però que tingues el seu encant. El primer que sem va passar per el cap, ignorant la primera norma del viatge, influenciat per CSI, va ser "Las Vegas", però ràpidament ho varem descartar per que el preu de les coses a la capital del joc i del luxe no serien precisament baixes, a no ser que ens allotgéssim en un barri dels que surten a l'apartat de successos dels diaris. Per tant una opció denegada.

dimecres, 5 de gener del 2011

Dia de reis a la illa, necessitem algun regal més?

Estar desterrats en aquesta illa, entre mig Tailàndia i Cambodja celebrant les festes nadalenques per nosaltres ja és un regal, per tant el únic que demanem als reis es que puguem prolongar el viatge el més temps possible. Que la temperatura no baixi dels 30 graus, i que no s'ha esgotin les reserves de cervesa Chang de la illa.

dissabte, 1 de gener del 2011

Adeu 2010, dia 1

No m'imaginava el 31 de desembre de 2009 que el pròxim cap d'any el celebraria tant lluny de casa, encara que no era difícil que passes. Dons ja ha acabat el 2010, som 1 de gener de 2011, tota la alegria acumulada ahir a la nit durant la festa de cap d'any avui s'ha esvaït tot pensant que el temps passa molt ràpid, que els dies del nostre viatge es van consumint mica en mica, de un somni que un dia o altre despertarem sense saber quant.