diumenge, 31 d’octubre del 2010

Ahir i avui: últims dies a la capital

 Ahir: 30 de octubre ja una mica farts de la ciutat Phnom pen vam anar a fer una altre volta per el passeig del costat del riu on vam acabar de fer les ultimes fotos acabant de metrallar la ciutat. Desprès de que tot el dia en Pau hagués estat no gaire fi de l'esquena, vam anar a fer una volta per la ciutat cansats de estar al guest house navegant per internet i mirant el vent d'on be.

divendres, 29 d’octubre del 2010

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Resum del viatge fins ara

Continuem a la caòtica capital

Un dia més a la capital del país asiàtic de Cambodja. Aquí no hi ha gaire massa a fer apart de veure monuments i temples, la ciutat de dia es intransitable degut al sol que recrema les aceres i caminant et fa suar com si estiguessis corrent, però a la que cau el sol o de bon mati, es pot sortir a fer una volta, evidentment de mati es idoni per fer fotografies per que ja hi ha llum però no fa calor, i a les hores puntes de sol necessites refugiar-te en qualsevol ombra que trobis i vols continuar viu fins al vespres. Geogràficament, el país esta situat com Tailàndia a nivell de clima però no se exactament per que aquí la sensació de calor i asfixia es molt mes gran.

dimarts, 26 d’octubre del 2010

En aixequem a les 6 per evitar el sol

Es el que te un pais tropical, que a la que surt el sol busques una sombre i una botella de aigua freda per continuar caminant per la ciutat. I es que és normal en aquets paisos del sud-est asiatic, Cambodja es troba en el cor dell, al est de Tailandia, oest de Vietnam, sud de Laos i al nord de Malaisia.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Phnom Penh la capital Cambotjana

Calorosa, i sufocant però amb el seu encant. Dons si el vol (que no vam perdre) de Kuala Lumpur ens va dur a Phnom Penh la capital de Cambotja, desprès de fer cua amb el avio a la pista de aterratge degut a que un dels vols que sortia primer agües tingut retard. Un agradable vol però amb molta son ja que no havíem dormit res a la nit abans, ens va plantar a el aeroport cambotjà, allà desprès de emplenar el típic informe per entregar a aduanes com en els altres països ens van denegar la entrada al país. I es que a diferencia dels altres països a Cambodja es te que adquirir un visat abans de passar per adunes en el mateix aeroport, es a dir que desprès de baixar del vol es te que pagar 10 dòlars americans o el equivalent en qualsevol moneda, i tornar a emplenar un altre informe que també sol·licita fotografia de carnet. Per sort nosaltres teníem fotos de quan aviem renovat el visat a la oficina de immigració de Chiang Mai, Tailàndia, i desprès de pagar 100 ringuits ja que no teníem dòlars vam entrar al país.

Dia i nit a l'aeroport

Desprès de perdre l'avio us fem una crònica de un dia i una nit a l'aeroport de Kuala Lumpur.

6 de la tarda. Portem part el dia asseguts al Kentuky Fried Chiken de la terminal, fent una coca-cola i escrivint la entrada de blog anterior a aquesta. Peró la connexió a internet que ofereix tot el aeroport gratuïtament esta limitada a 2 hores, es a dir que al cap de 2 hores es talla fent el que estiguis fent, per sort he pogut acabar la entrada del blog penjant alguna foto i tot. Degut a la pèrdua de la connexió ens hem quedat sense el nostre passatemps, i hem decidit anar a fer una volta.

dissabte, 23 d’octubre del 2010

El destí no volia que anéssim a Laos

Be més que el destí, ha sigut un embus de trafic, i que no haguéssim marxat del guest house amb prou antelació.

Si, és el que esteu pensant,, hem perdut el vol de sortida de Malàisia a Laos. Hem agafat vols a les tantes de la matinada, hem improvisat vols, hem volat sense aver dormit la nit abans, hem volat havent dormit malament al terra de l'aeroport, i el vol mes fàcil d'agafar que era el d'avui a les 3:10 de la tarda l'hem perdut.

divendres, 22 d’octubre del 2010

Sortim de Filipines sense problemes

Dons ja estem fora de territori filipí, i tornem a estar a la capital de Malàisia. Sota la pluja que encara queia degut al tifó que afectava el nord de la illa on ens trobarem, ahir vam abandonar la ciutat de Olongapo, i un taxi ens va dur fins a l'aeroport de Clark , on vam agafar el vol de tornada a la capital Malaia. Peró la visita ens durara molt poc, desprès de la experiència en la ultima visita que no ens va convèncer massa, ja hem tornat amb intenció de marxar a un altre lloc. Per tant el dia 23 de octubre del 2010, agafarem un vol de anada a la capital de Laos.

dimecres, 20 d’octubre del 2010

El "tifon mortal" sembla que ja ha passat

No se s'hi heu llegit al diaris o vist per les noticies de la televisió que al nord de la illa filipina Luzón hi ha agut un tifó que ha deixat la zona en estat de catàstrofe. Per si algú no havia sentit res sobre el tema aquí os deixo un enllaç de "el periodico" on podeu informar-vos de la noticia. Com podreu llegir els països afectats son Vietnam, Tailàndia, Filipines, i Cambotja, ordenades per el nombre de víctimes mortals.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/internacional/20101019/tifon-mortal-sureste-asiatico/543063.shtml

Aquí de moment com ja heu pogut llegir a la entrada anterior, nosaltres no havíem notat res fins aquesta nit passada que ha plogut molt fortament sense parar, també hem tingut talls de corrent de tant en tant però el hotel en el que estem disposa de generadors en cas de emergència. Desprès de tota la tarda de ahir plovent sense parar, la nit va ser pitjor amb una bona turmenta que va descarregar en la localitat on estem instal·lats, però no va passar de un aiguat i res mes. Com que el soroll del vent i la pluja me va despertar, i ja no tornava a conciliar el són, vaig decidir agafar la càmera de fotos i sortir al carrer a veure si podia fer algun vídeo, però la falta de llum i la baixa qualitat de la càmera em van impedir fer-ho.

Aquest mati ja no plovia i encara que no fes un sol radiant tampoc feia massa bon dia. La energia elèctrica de la xarxa publica ja funciona amb normalitat, i la connexió a internet apart de ser pessima com sempre continua funcionant a diferencia de ahir a la tarda. En definitiva la cossa no va passar de una turmenta com les que hi poden aver a casa, i avui esta tot tant normal. Demà tenim ja el vol que ens treu fora del país i ens dura de nou a Kuala Lumpur, tot esperant el següent que ens dugui a la capital de Laos.

I això s'acaba

(Aquesta entrada plubicada avui dia 20 es va escriure el dia 19 pero la falta de internet no ens  la va deixar publicar fins avui. La nit en la que es fa referencia mes avall es la del dia 18 al 19)
No, no es que s'acabi el blog i tampoc el viatge, de moment no hi han ganes de que acabi cap de les 2 coses, sobretot el viatge, però res es etern i algun dia farem la ultima entrada. De moment el que fa referencia el títol és que acaba la nostra visita a filipines, o com a mínim la primera que hem fet.
El dia 21 de octubre a les 12 del migdia serem expatriats del arxipèlag filipí en direcció a Kula Lumpur la capital malaia, on allà desprès de 3 dies agafarem un vol a Vientian la capital de Laos. Tres deis a Malàisia per descansar i prepara-nos el viatge a capital laosiana. Per desgracia per entrar a filipines vam tenir que comprar un bitllet de sortida abans de entrar al país, i no vam tenir mes opció que comprar-lo de tornada a Malàisia, les opcions eren Kuala Lumpur o un altre poble de Malàisia mes petit, però per evitar desprès problemes de vols vam optar per la capital que esta millor comunicada amb la resta de Àsia.

dissabte, 16 d’octubre del 2010

On vaig a dinar?

Que teniu problemes per anar a menjar?? No ho crec però aquí us deixo unes indicacions de on podeu anar i que hi trobareu a cada lloc.
Que si, que si, que el menjar de casa es troba molt a faltar, esclar que si voleu en grans centres comercials podreu trobar formatges, pa, embutit i carns de tot tipus però no a baix preu, ja que tot el que sigui importat de països llunyans com Europa i Amèrica és car. Peró aquí no us quedareu en gana, en tot el sud-est de asiàtic podreu trobar gran varietat de restaurants especialitzats en diferents països del continent, des de tailandesos en diferents països, a coreans, japonesos, mexicans, espanyols, xinesos, hindús, intentes de pizza, hamburgueses i sandwich per tot arreu, a mes del menjar típic del país. Grans cadenes de menjar com Mc Donald's, Kentuky Fried Chiken, cadenes de pizzeries de massa descongelada 5 minuts abans de menjar...

dimarts, 12 d’octubre del 2010

Olongapo city, on refugiar-se de l'estres de Manila

Benvinguts a Olongapo, la ciutat de turisme on la gent fins hi tot els locals hi escapen per resguardar-se de la estressant Manila, la immensa capital de les illes Filipines. Olongapo, esta situada al nord-est de la capital a unes 2 hores de autobús segons del trafic del dia i de la puntualitat del bus en arribar a la estació de sortida.
Amb 194260 habitants és troba ubicada a la província de Zambales illa de Luzon, que es la mes grossa i on es troba també la capital del país.

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Demano consell al taxiste?? part 2

Malasia no la hem explorat apart de la seva descompensada capital, que els seus primers dies plujosos, els seus barris baixos a bon preu però molt deixats, i la zona alta amb els seus preus molt cars va fer que no trobessim el nostre lloc.
 Torres petrones construïdes amb els diners de la companyia petrolera nacional, escombren les imatges del barris baixos a la cantonada del costat, mes aviat sembla que s'hagin creat per donar una imatge a la ciutat de cares als altres països de poder i ostentació, però quan es visita la capital Malaia un es don compte de que no es exactament com la pinten als documentals de viatges. La mescla no ben integrada de rases entre xinesos, hindús, musulmants i occidentals fa que es vegin els diferents guetos de cada uns d'ells, i no conviuen molt be, encar que no es vegin mostres de despreci es nota la diferencia entre comunitats. Es a dir, pots trobar un barri de musulmans on tot ells ho son, i al cap de unes passes un barri de xinesos on no hi ha cap musulmà, passa el mateix amb littel índia que no cal que expliqui més. Tot això va fer que tornesim de cop a l'aeroport on havíem arribat agafant el pròxim vol més econòmic a un lloc barat. Segurament Malasia deu tenir molts mes llocs agradables on la gent deu ser diferent, i es que ja se sap les grans ciutats cada un va a la seva.

dissabte, 9 d’octubre del 2010

Demano consell al taxiste?? part 1






Mai Mai i Mai, la resposta és no. 
El sud-est de Àsia és un lloc normalment segur en tema de robatoris i atracaments, però allà ets especialment vulnerable a les petites estafes. 

divendres, 8 d’octubre del 2010

Deixant la bulliciosa capital

Manila una capital mes caòtica que Bangkok, per això deixem la capital filipina i anem direcció una zona mes fresca. Triem una ciutat a la vora del mar i no gaire lluny de la capital, un bona destinació es Olongapo. Una ciutat a la costa oest de la illa de Luzon que es la mes gran del arxipèlag filipí, província de Zambales a 2 hores de bus des de Manila. Tranquil·la més fresca i amb una platja suficient neta per banyar-se encara que no sigui una illa del sud.

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Vota i ajude'ns a fer un blog millor

Quina de feina que porta el blog. Cada dia em passo unes 2 hores entre escriure i posar les fotos, que de vegades em desesperen esperant que es carreguin a blogger, però és les memòries del viatge que sempre quedaran allar per recordar el que vam fer i com ens va anar als diversos llocs, per tant intento explicar les cosses el màxim de be. Peró també faig el bolg per que la gent que vulgui poguí entrar a llegir com ens ha nat el dia i encara que se que no es massa, la poca que hi entra ja me don ganes per continuar escrivint, i per tant intento fer el text una mica distret, que suposo que els que son llargs es poden fer una mica pesat.

Peró com que el blog no és nomes per en Pau i jo, he posat una enquesta per conèixer les vostres opinions. La enquesta esta a la mateixa pagina en els gatgets del lateral, sota les fotos del blog i sobre el arxiu del mateix, com veureu la pregunta és "Creus que el blog necessita un canvi de imatge?" amb diferents respostes. 

1- "No, esta be com esta" D'acord, no es toca.
2- "Si, l'imatge de fons esta molt vista" Creus que tindríem que canviar les canyes de fons??, que ja s'estan podrint?? dons vota i així sabrem que penseu.
3- "Si, els post amb negre cansen la vista" Et fan mal ells ulls quan llegeixes la entrada amb aquell fons negre?? o simplement no t'agrada?? dons ja o saps vota
4- "Si, nomes es tindria que mostrar el principi de les entrades" Creus que tindríem que posar les entrades en la pagina principal del blog reduïdes?? Es a dir, que es vegi nomes el primer tros del text i desprès entrant'hi puguis acabar de llegir la resta?? vota, vota i vota

La enquesta en teoria acabaria el dia 11 d'octubre 2010 però depenent la participació s'allargara alguns dies mes o no. Si t'agrada el blog però pense que necessita algun retoc ara es la teva per dir-ho

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Descubrint la capital Filipines, Manila

Just quant un ja creu tenir per ma el sud-est de àsia arriba a filipines i es don conta de que no. Aquest país és un arxipèlag de illes situat al est de Vietnam, sud de Taiwan, i al nord de Malasia i Indonèsia. 
Durant mes de 300 anys va ser territori espanyol desprès de que fossin envaïts al 1519, per això hi ha molts carrers, hotels i restaurants amb castellà. Aquí es parla el filipí o Tagalo com ells l'anomenen, que sembla una mescla de idioma natiu i castellà, apart de això la gent te també un molt bon angles. La majoria de televisions que es veuen aquí son amb angles i la gent entre ells mateixos canvien de Tagalo a angles sense cap problema com si es tractes de bilingüisme que hi ha a Catalunya amb el català i castellà. 

diumenge, 3 d’octubre del 2010

Al final ens entornem per on havíem vingut part 2

Quina nit a l'aeroport!, des de gent apilonada en racons dormint, a sorolls de les maquines de porta equipatge i molta llum que m'entre a la cara a traves la camisa verda fosca que vaig servir per cobrim-me els ulls.

En mica en mica la gent ja es va despertant i molts comencen a aixecar-se, per els altaveus de la terminal sona una veu anunciant un vol a Bali. Jo que a penes avia pogut dormir ja me desvetllo del tot, i veig com alguns desperten a tota la seva família que tenien tirada al terra amb sacs de dormir. El que mes me va impressionar va ser els nens que hi havia esperant el vol, ja que veies els pares morts de son sentats en una cadira i ells estaven corrent i jugant per la sala com si fos les 3 de la tarda. Suposo que es passarien tot el dia dormint i els pares tot el dia treballant, però per estalviar-se una nit de hotel la gent fa el que sigui.

Al final ens entornem per on havíem vingut part 1

Al final no ens hem entretingut més amb la capital malaia i hem tornat per el mateix camí que havíem vingut, però tot això nomes fins el aeroport, perque allà no teníem reservat cap vol cap a en lloc, hi anàvem sense destinació, ni cap visat per enlloc. Anàvem a l'aeroport en busca de on ens portarien les companyies aerias segons els seus preus, es a dir, ens hem plantat a l'aeroport amb la motxilla a l'esquena i res més.